Blog d'aula de Carles Monclús. En ell documentem el treball i afegim elements per a la reflexió

dilluns, 19 de setembre del 2016

Un poema al voltant de la llengua i la cultura

Uma língua é o lugar dondese vê o Mundo
e em que se traçam os limites do nosso pensar e sentir.
Da minha língua vê-se o mar.
Da minha língua ouve-se o seu rumor,
como da de outros se ouvirá
o da floresta ou o silêncio do deserto.
Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.

                                                          Vérgílio Ferreira
Foto: Anna Gascón

 Una llengua és el lloc d´on
 es veu el Món
 i on es tracen els límits del nostre pensar i sentir.
Des de la meua llengua es veu el mar.
Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres
se sentirà la del bosc
o el silenci del desert.
Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.

 Vergílio Ferreira