Aquest matí he visitat l'Institut Valencià d'Art Modern. Feia temps que havia deixat d'interessar-me. No obstant això, sabia que algunes coses havien canviat des de la incorporació de José Miguel Cortés a la direcció, de fet la primavera passada el vaig visitar amb alumnat i ja vaig començar a respirar un cert canvi.
Però hui realment he tingut la sensació de tornar a l'IVAM, un museu que, com abans, t'interpel·la, et fa pensar, el fa reconstruir les conviccions i pensaments, t'emociona.
En conjunt podem dir que totes les exposicions estan interessants, però la que més m'ha impactat ha estat la de Gillian Wearing. una exposició molt "teatral" que explora en les emocions i en la mirada sobre ú mateix.
També la de Col·lectius artístics en la València sota el Franquisme. 1964-1976 , la de Construint Nous Mons .Les avantguardes històriques en la col·lecció de l'IVAM(1914 - 1945) i la de Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
Dues exposicions que caldrà que anem a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada